En mirar, no heu de pensar mai que la pintura –com totes les coses d’aquest món– “ha de ser”, o el que volen molts que només sigui. La pintura pot ser-ho tot. Pot ser una claror solar enmig d’una ventada. Pot ser un núvol de tempesta. Pot ser una petjada d’home per la vida, o un cop de peu –per què no?– que digui “prou”! Pot ser un aire dolç de matinada ple d’esperances, o un baf agre sortit d’una presó. Pot ser les taques de sang d’una ferida, o el cant en ple cel blau, o groc, de tot un poble. Pot ser el que som, l’avui, l’ara i el sempre. Jo us convido a jugar, a mirar atentament…jo us convido a pensar.”

Antoni Tàpies